AVUI A POL

El tercer pal per Oriol Rosell

Quin és l'objectiu?

En el món de l'esport, igual que en molts altres àmbits, la motivació és essencial perquè arribin els resultats. Un equip que no està motivat rendeix per sota del seu potencial, així que és essencial entendre quins són els aspectes que poden influir en aquesta motivació. Tots podem entendre que factors com un ambient positiu al vestidor, el recolzament de la grada els partits de casa o una bona connexió amb l'entrenador poden ajudar a que un equip estigui motivat. Però l'aspecte clau per motivar un equip no és ni un entrenador cridant com un boig des de la banqueta ni un aficionat aplaudint des del seu seient, sinó una cosa tan senzilla com tenir un objectiu clar.

Quan un té un objectiu, entén perfectament on ha d'arribar. Aquest objectiu, però, ha de reunir una sèrie de característiques. Ha de ser clar, cosa que només s'aconsegueix fent que sigui fàcilment avaluable de manera objectiva. Així doncs, en el cas de l'Espanyol aquest objectiu podria ser per exemple superar els 56 punts de la temporada passada, de manera que si se n'aconsegueixen 57 o més, tothom (jugadors, cos tècnic i afició) tingui clar que s'ha assolit l'objectiu. Un altre possible objectiu podria ser millorar la vuitena posició de la temporada passada, de manera que si es queda setè o millor l'objectiu estigui clarament assolit. Tan senzill com això.

Cal anar en compte, ja que alguns dels objectius que tradicionalment ens hem autoimposat no compleixen el requisit de ser objectivament avaluables i, per tant, no contribueixen a motivar l'equip. "Fer un futbol vistós", "mantenir-se a primera sense patir" o "engrescar el públic" no serien objectius vàlids, ja que tenen un factor de subjectivitat gran i no són fàcilment avaluables. Aquests tres exemples haurien de ser conseqüències de l'objectiu, mai l'objectiu en sí mateix.

Els darrers anys ens hem queixat amargament que quan l'equip aconsegueix la salvació matemàtica baixa els braços. Per què passa any rere any això? La resposta és ben senzilla: quan l'únic objectiu avaluable que té l'equip s'aconsegueix (la salvació matemàtica), la motivació desapareix instintivament. El problema no és de l'equip, sinó del club. Té el club un objectiu esportiu clar, definit i objectivament avaluable? A dia d'avui sembla ser que no, i hauria de tenir-lo. Cal que surti algú i l'expliqui clarament encara que aquest sigui poc ambiciós, això és el menys important. Ja no només perquè els socis siguem capaços de valorar la temporada sinó, sobretot, per motivar l'equip i el cos tècnic a assolir-lo. Senyor Chen, senyor Robert o senyor Perarnau, els ho pregunto clarament: quin és l'objectiu esportiu d'aquesta temporada?

Oriol Rosell 


 04/09/2017 El derbi es pot guanyar
 20/08/2017 Competim, doncs existim
 05/06/2017 Benvingut, Girona!
 18/04/2017 El mètode Quique
 11/03/2017 Tenim un pla
 20/02/2017 No perdem la fe
 12/01/2017 Els altres catalans
 20/12/2016 La simfonia del Camp Nou
 04/12/2016 L'arquitecte
 17/10/2016 L'hora de la veritat
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 18